barrina
1.
a.
f. OFICIS
Ferramenta utilitzada per a perforar diversos materials, com pedra, marbre i especialment fusta, que consistix en una tija metàl·lica proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de caragol que la guia.
b.
f. OBR. PÚBL./MIN.
Ferramenta manual o que forma part de la barrinadora, utilitzada en les perforacions d'obres públiques, en mines, en pedreres, etc.
2.
a.
f. AERON.
Moviment de descens en espiral que pot adquirir accidentalment un avió, quan perd velocitat volant a una incidència superior a la crítica.
b.
caure en barrina
Caure fent espiral.
El pilot va perdre el coneixement i l'avioneta va caure en barrina.
3.
f. ZOOL.
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis
(Turritella sp),
de conquilla allargada, estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
4.
barrina de creixement
(o
barrina de Pressler
)
Barrina amb boca tallant i buida, utilitzada per a extraure, en sentit radial d'un tronc, bastonets cilíndrics, que permeten mesurar el creixement o l'edat dels arbres.
5.
barrina de plantar
Ferramenta de ferro de caragol per a fer un clot en terra on es plantarà per exemple un arbre, la qual pot ser manual o acoblada al tractor.
6.
fer barrina
Tancar un tracte.