bé
1
1.
adv.
[
ben
davant d'adjectius, adverbis i formes verbals]
Satisfactòriament, avantatjosament, feliçment.
Trobar-se bé. Haver dormit bé. Una faena ben acabada. Tractar bé els clients.
2.
a.
adv.
[
ben
davant d'adjectius, adverbis i formes verbals]
De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure.
Portar-se bé. Uns pantalons ben cosits.
b.
adv.
D'acord.
Vindràs demà? Bé, però de vesprada.
c.
anar bé
Anar pel bon camí.
Anem bé per anar a la platja?
d.
de bé a bé
Bonament.
No s'enfadarà si li ho diem de bé a bé.
e.
està bé
Expressió que indica conformitat.
f.
estar bé
(algú)
Estar en bona posició econòmica.
g.
estar bé
(algú)
Gaudir de bona salut.
h.
menjar bé
Mastegar, tragar, etc., l'aliment amb apetit.
i.
menjar bé
Comportar-se educadament a taula.
j.
menjar bé
Prendre aliments de bona qualitat.
k.
més bé
Millor.
La segona edició del llibre està més ben feta que la primera.
l.
molt bé diu
Expressió de conformitat.
m.
morir bé
Morir religiosament, conformat.
n.
parlar bé
(d'algú)
Elogiar-lo.
o.
passar-ho bé
Viure regaladament, divertir-se.
p.
posar bé
Donar la forma, la posició, l'estat convenient.
q.
posar-se bé
(alguna cosa amb algú)
Rebre bé.
r.
posar-se bé
(alguna cosa amb algú)
Assimilar-se.
s.
posar-se bé
(alguna cosa amb algú)
Refer-se de salut i de situació econòmica.
t.
posar-se bé
(amb algú)
Reconciliar-se.
u.
posar-se bé
Enriquir-se.
v.
posar-se bé amb Déu
Confessar-se.
w.
posar-se bé
Refer-se de salut.
x.
posar-s'hi bé
Col·locar-se amb comoditat o en una posició adient.
y.
prendre bé
No fer objecció.
z.
tant de bé li ha fet Déu
Dit en ocasió d'una mort després d'un llarg procés dolorós.
aa.
vindre bé
(alguna cosa)
Ser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
ab.
viure bé
Viure honestament.
ac.
viure bé
Viure còmodament.
3.
adv.
[
ben
davant d'adjectius, adverbis i formes verbals]
En alt grau, en un grau considerable, ponderant.
T'ho ha dit ben clar. És ben llarga, esta carretera.
4.
a.
adv.
[davant d'una forma verbal]
Del tot.
L'han ben enganyat. S'ho van ben meréixer.
b.
ben bé
Del tot, sense faltar-hi res, com a mínim, sense por d'exagerar.
No són ben bé iguals. Era ben bé un dimoni. D'allò fa ben bé dos anys. Hi caben ben bé tres cotxes.
5.
a.
interj.
Exclamació per a aprovar.
Què t'ha paregut l'obra? Bé! Molt bé! Eixiràs dissabte? Bé, però només una estona.
b.
bé, bé!
Exclamació per a marcar un dubte.
Dius que ens pagaran? Bé, bé, això ja ho vorem!
6.
m. ENSENY.
Nota d'examen o d'avaluació inferior al notable i superior al suficient o l'aprovat.