beatitud
1.
f.
Felicitat perfecta, benaurança.
La beatitud reflectida en una mirada.
2.
a.
f. REL.
Benaventurança o consumació definitiva de la persona en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.
b.
f. REL.
Títol honorífic donat al sant pare i a determinats patriarques d'esglésies orientals.