beatitud (Diccionari)

beatitud
1. f. Felicitat perfecta, benaurança. La beatitud reflectida en una mirada.
2. a. f. REL. Benaventurança o consumació definitiva de la persona en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.
b. f. REL. Títol honorífic donat al sant pare i a determinats patriarques d'esglésies orientals.

beatitud (Traducció Valencià-Castellà)

beatitud f. beatitud.

beatitud (Traducció Castellà-Valencià)

beatitud f. beatitud.

Et pot interessar