begard (Diccionari)

begard -a
m. i f. REL. Durant els segles XIII i XIV, persona que professava doctrines que defenien, entre altres coses, la impecabilitat de l'ànima quan arriba a la visió directa de Déu, fet que creia possible en esta vida.

begard (Traducció Valencià-Castellà)

begard -a m. i f. begardo -da.

Et pot interessar