benaventurança (Diccionari)

benaventurança
1. f. BÍBLIA/REL. Estat feliç de la persona que té Déu com a motiu principal.
2. f. Beatitud, summa felicitat.

benaventurança (Traducció Valencià-Castellà)

benaventurança f. bienaventuranza.

Et pot interessar