benedicció
1.
a.
f.
Acció o paraules amb què es beneïx.
b.
f. LITÚRGIA
Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servici de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals.
Benedicció amb el Santíssim. Benedicció apostòlica. Benedicció de la cendra, de les palmes.
2.
a.
f. REL.
Benefici diví.
b.
f.
[
p. ext.
]
Motiu de joia, de benestar, de prosperitat.
Va ser una benedicció que vinguera tan prompte. Aquell fill li va arribar com una benedicció del cel.