benigne -a
1.
adj.
Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència.
Un jutge benigne. Un examen benigne.
2.
adj.
D'acció suau, saludable.
Vent benigne.
3.
adj.
Es diu del mal, la malaltia, el tumor, etc., que no és maligne, que no és perillós.