bleda
1.
a.
f. AGR.
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies
(Beta vulgaris
varietat
cicla),
de grans fulles glabres, lluentes i ondulades, fent roseta basal.
b.
f. pl.
Les fulles de la bleda, que es mengen com a verdura.
Arròs amb bledes.
c.
bleda borda
BOT.
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies
(Beta vulgaris),
de tiges ajagudes i esteses radialment i de flors agrupades en panícula de glomèruls.
d.
bleda boscana
BOT.
Bleda borda.
2.
a.
m.
i
f.
[
fig.
]
Persona gens espavilada, sense vigor.
b.
ser una bleda solejada
No tindre energia ni caràcter.
3.
estar
(algú)
com una bleda
Estar decaigut físicament.
4.
plantar la bleda al bescoll
Ensarronar.