boca
1.
a.
f. ANAT.
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
b.
f. ANAT.
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l'orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu, que posseïxen molts animals, especialment els superiors.
c.
badar la boca al vent
No tindre res per a menjar.
d.
fer vindre aigua a la boca
Pensant en un menjar o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaborix.
e.
menjar més amb els ulls que amb la boca
Fruir més per l'aspecte i la pulcritud d'un menjar que pel gust.
f.
obrir primer la boca que els ulls
Tindre gana quan algú es desperta.
g.
tindre el menjar en la boca
Estar ple.
h.
traure's el menjar de la boca
(per algú)
Privar-se de les necessitats més elementals (per algú).
2.
a.
f.
Òrgan de la paraula.
b.
a boca closa
Amb la boca tancada, fent ressonar la veu dins de la boca i de la cavitat nasal.
El cor de dones va començar a cantar a boca closa.
c.
amb la boca oberta
Sorprés.
d.
anar
(o
córrer
)
de boca en boca
Circular una notícia, ser alguna cosa objecte de xafardejos.
e.
anar en boca de tot el món
Ser mencionat per tot el món.
f.
anar-se'n de la boca
Dir allò que s'havia de mantindre en secret.
g.
boca d'or
Dit d'un bon orador.
h.
calfar-se de boca
Dir coses desgavellades.
i.
deixar
(algú)
amb la paraula en la boca
Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no deixar-lo parlar.
j.
deixar amb un pam de boca
Sorprendre.
k.
dir a boca
Dir de paraula.
l.
dir una cosa només de boca
Dir-la per compliment.
m.
fer de la boca cul
No complir la paraula donada.
n.
no badar
(o
no obrir
)
boca
No dir res.
o.
no tindre boca per a
(o
amb què
)
dir
(o
respondre
, etc.)
No saber què dir, què respondre, etc.
p.
no tindre prou boca per a lloar
(algú)
Elogiar-lo extraordinàriament.
q.
posar-se a la boca
(algú)
Anomenar-lo.
r.
respirar per boca d'altri
Parlar per compte d'un altre.
s.
respirar per boca d'altri
Dir alguna cosa per mitjà d'una altra persona.
t.
ser
(a algú)
la boca mesura
Poder demanar el que vullga.
u.
ser una boca de trons
Ser un baladrer.
v.
ser una boca d'infern
Ser malparlat.
w.
tindre el cor a la boca
Ser sincer, franc, obert.
x.
tindre sempre a la boca
(algú, alguna cosa)
Esmentar-lo sovint.
y.
tractar
(algú)
a boca què vols
Donar-li tot el que desitja, sovint usat absolutament.
Boca què vols, cor què desitges.
z.
traure
(a algú)
alguna cosa de la boca
Anticipar-se a dir el que ell volia dir.
aa.
vindre
(a algú)
a la boca una paraula
(o
una frase
, etc.)
Acudir-se-li, voler dir-la.
ab.
vindre a boca
Dir.
3.
a.
f.
Gust, sabor, paladar.
Deixar bona boca un vi. Quedar mal gust de boca després de fumar.
b.
f.
Gust del vi o d'una altra beguda.
El vi d'Utiel té molt bona boca.
c.
tornar
(un menjar)
a la boca
Sentir repetidament després d'una menjada el regust dels aliments ingerits.
4.
a.
f.
Apetit, gana de menjar.
b.
estar en boca
Estar amb apetit de menjar.
c.
fer boca
Desvetlar l'apetit.
d.
fer-se la boca aigua
Delir-se.
5.
a.
f.
Obertura anterior a la boca, els llavis, com a part de la cara, de la fisonomia.
Portar una palleta en la boca.
b.
badar una boca com un rap
Obrir-la desmesuradament.
c.
boca a boca
TER.
Mètode de respiració artificial que consistix bàsicament a induir la respiració del pacient expirant fortament a la seua boca.
d.
boca de calaix
Boca molt gran.
e.
boca de pinyó
Boca molt xicoteta.
f.
boca per amunt
Ajagut de cara al cel.
g.
boca per avall
Ajagut de cara a terra.
6.
f.
Persona com a consumidor d'aliments.
Mantindre sis boques.
7.
a.
f.
Obertura semblant o comparable a la boca, obertura que servix d'accés o, eventualment, d'eixida.
La boca d'una gerra, d'una marmita. La boca d'un forn, d'un fumeral. La boca d'un túnel, d'una caverna. La boca del metro.
b.
f.
Marc d'una alcova.
c.
f. ARM.
Part anterior de l'ànima d'una arma de foc.
d.
f. CONF.
Extremitat d'una mànega o d'un camal, sovint guarnida amb un punt, una gira, etc.
e.
f. HIDROL.
Embocadura d'un riu o de cada un dels seus braços.
f.
f. HIDROL.
Entrada d'un port, d'un riu, d'un canal, d'un estret, etc.
g.
f. OFICIS
Obertura entre dos parts fixes o mòbils d'una ferramenta, d'un instrument, etc.
La boca d'una clau, d'unes alicates.
8.
f.
En un cavall, un mul, etc., la menor o major capacitat de ser guiat amb la brida.
Un cavall moll de boca, bla de boca. Un cavall dur de boca.
9.
boca de conill
(o
de dragó
, o
de lleó
)
BOT.
Conillets.
10.
boca de llop
BOT.
Digital.
11.
boca de llop
BOT.
Llúpol.
12.
boca de reg
(o
de regatge
)
Clau lateral d'una canonada principal de la xàrcia de distribució d'aigües d'una població que fornix l'aigua necessària per a regar carrers.
13.
boca del cor
[
pop.
]
Epigastri.
14.
boca d'incendis
Presa d'aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que se situa en la via pública o en l'entrada d'un immoble i on es poden connectar les mànegues d'aigua per a l'extinció d'incendis.