bombo (Diccionari)

bombo
1. a. m. MÚS. Instrument de percussió de so indeterminat consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions que es fa sonar colpejant-lo amb una maça.
b. m. i f. MÚS. Persona que toca el bombo.
c. m. [ fig. ] Lloança excessiva que es fa entorn d'una cosa, especialment per atraure cap a ella l'atenció de la gent. No cal fer-ne tant de bombo.
d. a so de bombo i platerets Amb molta propaganda o amb lloances exagerades.
e. tocar el bombo Dir o cometre un despropòsit.
2. m. Caixa cilíndrica o esfèrica giratòria que conté boles numerades, cèdules, etc., que han de traure's a la sort.
3. a. m. TECNOL. Cilindre de metall o de fusta, de bastant de diàmetre amb relació a la seua altura, generalment buit, que forma part de moltes màquines.
b. m. ADOB. Cilindre de fusta, buit i gran, on són introduïdes les pells per a sotmetre-les al batanatge.

bombó (Diccionari)

bombó
1. m. GASTR. Dolç xicotet, fi, confeccionat a base de xocolate, fondant, caramel.
2. m. ALIM. Café, servit en tassa o got menut, amb una o més cullerades de llet condensada.
3. m. AGR. Varietat d'arròs de planta molt alta i de tiges grosses i fortes.

bombo (Traducció Valencià-Castellà)

bombo m. 1. bombo.
2. a so de bombo i platerets a bombo i platillos, a bombo y platillos.
3. tocar el bombo apearse por la cola.

bombó (Traducció Valencià-Castellà)

bombó m. bombón.

bombo (Traducció Castellà-Valencià)

bombo m. 1. bombo.
2. a bombo y platillos a so de bombo i platerets, a so de timbals.
3. darse bombo creure's qui sap què.

Et pot interessar