bop (Diccionari)

bop
[ angl. ] m. MÚS. Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques, amb influència afrocubana. El 'bop' va ser un intent de ruptura musical i ideològica amb les generacions anteriors.

bop (Traducció Valencià-Castellà)

bop [ angl. ] m. bop.

bop (Traducció Castellà-Valencià)

bop [ angl. ] m. bop.

Et pot interessar