botifarra (Diccionari)

botifarra
1. a. f. ALIM. Embotit elaborat farcint un budell prim o curt amb sang de porc, ceba i sagí o cansalada, adobat amb sal, pebre i espècies.
b. f. ALIM. Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví amb una mescla de carn de porc convenientment picolada, espècies i sal. Botifarra negra. Botifarra blanca. Botifarra de sang.
c. botifarra catalana ALIM. Classe de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, negra i poc picolada, i tòfones, com a components principals.
d. botifarra d'arròs ALIM. Botifarra elaborada amb arròs bullit, sang, greixos i espècies.
e. botifarra de carn ALIM. Botifarró.
2. a. m. i f. HIST. Botifler.
b. m. i f. [ p. ext. i desp. ] HIST. Es diu dels membres de la noblesa mallorquina.
3. botifarra! [ vulg. ] De cap manera.
4. donar botifarra (o botifarreta ) (a algú) Enverinar-lo.
5. fer botifarra (a algú) Fer un gest per a indicar oposició, refús, rèplica, menyspreu, etc.
6. tirar la botifarra per terra Desanimar, esguerrar un propòsit.

botifarra (Traducció Valencià-Castellà)

botifarra f. 1. butifarra, morcilla.
2. botifarra catalana butifarra catalana.
3. botifarra d'arròs
4. botifarra de carn morcilla.
5. botifarra! ¡que te (o le, etc ) den morcilla!
6. donar botifarra (o botifarreta ) (a algú)
7. fer botifarra dar (o hacer ) un corte de mangas.
8. tirar la botifarra per terra echar al suelo, echar a perder.

Et pot interessar