branca (Diccionari)

branca
1. f. BOT. Cada una de les parts en què es dividix i se subdividix el tronc o la tija de les plantes.
2. a. f. [ p. anal. ] En determinades classificacions, cada una de les parts, les categories o les derivacions d'una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d'una ciència, d'un art, d'una indústria.
b. f. [ p. anal. ] ANAT. Ramificació, part en què es dividix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d'una artèria, d'una vena.
c. f. [ p. anal. i fig. ] GENEAL. Cada una de les diferents famílies eixides d'un tronc comú.
d. f. LING. Successió ordenada de segments d'un arbre en la qual cada un és limitat per dos nucs i dos de successius tenen un nuc comú.
3. f. Braç. Un canelobre de quatre branques.
4. f. En unes ulleres, cada una de les dos peces amb què recolzen a les orelles.
5. f. CONSTR. En un portal o una finestra, pedra que forma cada un dels costats, brancal.
6. f. GEOM. Part d'una corba oberta que s'allunya cap a l'infinit.

branca (Traducció Valencià-Castellà)

branca f. rama, patilla.

Et pot interessar