bressolar (Diccionari)

bressolar
v. tr. Bressar.

bressolar (Traducció Valencià-Castellà)

bressolar v. tr. acunar, cunar, cunear, mecer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb bressolar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
bressolar






Participi
bressolat
bressolada
bressolats
bressolades



Gerundi
bressolant






INDICATIU
Present
(jo) bressole
(tu) bressoles
(ell/ella/vosté) bressola
(nosaltres) bressolem
(vosaltres) bressoleu
(ells/elles/vostés) bressolen

Perfet
(jo) he bressolat
(tu) has bressolat
(ell/ella/vosté) ha bressolat
(nosaltres) hem bressolat
(vosaltres) heu bressolat
(ells/elles/vostés) han bressolat

Passat simple
(jo) bressolí
(tu) bressolares
(ell/ella/vosté) bressolà
(nosaltres) bressolàrem
(vosaltres) bressolàreu
(ells/elles/vostés) bressolaren

Passat perifràstic
(jo) vaig bressolar
(tu) vas (o vares) bressolar
(ell/ella/vosté) va bressolar
(nosaltres) vam (o vàrem) bressolar
(vosaltres) vau (o vàreu) bressolar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) bressolar

Imperfet
(jo) bressolava
(tu) bressolaves
(ell/ella/vosté) bressolava
(nosaltres) bressolàvem
(vosaltres) bressolàveu
(ells/elles/vostés) bressolaven

Plusquamperfet
(jo) havia bressolat
(tu) havies bressolat
(ell/ella/vosté) havia bressolat
(nosaltres) havíem bressolat
(vosaltres) havíeu bressolat
(ells/elles/vostés) havien bressolat

Passat anterior
(jo) haguí bressolat
(tu) hagueres bressolat
(ell/ella/vosté) hagué bressolat
(nosaltres) haguérem bressolat
(vosaltres) haguéreu bressolat
(ells/elles/vostés) hagueren bressolat

Futur
(jo) bressolaré
(tu) bressolaràs
(ell/ella/vosté) bressolarà
(nosaltres) bressolarem
(vosaltres) bressolareu
(ells/elles/vostés) bressolaran

Futur perfet
(jo) hauré bressolat
(tu) hauràs bressolat
(ell/ella/vosté) haurà bressolat
(nosaltres) haurem bressolat
(vosaltres) haureu bressolat
(ells/elles/vostés) hauran bressolat

Condicional
(jo) bressolaria
(tu) bressolaries
(ell/ella/vosté) bressolaria
(nosaltres) bressolaríem
(vosaltres) bressolaríeu
(ells/elles/vostés) bressolarien

Condicional perfet
(jo) hauria bressolat
(tu) hauries bressolat
(ell/ella/vosté) hauria bressolat
(nosaltres) hauríem bressolat
(vosaltres) hauríeu bressolat
(ells/elles/vostés) haurien bressolat

SUBJUNTIU
Present
(jo) bressole
(tu) bressoles
(ell/ella/vosté) bressole
(nosaltres) bressolem
(vosaltres) bressoleu
(ells/elles/vostés) bressolen

Perfet
(jo) haja bressolat
(tu) hages bressolat
(ell/ella/vosté) haja bressolat
(nosaltres) hàgem bressolat
(vosaltres) hàgeu bressolat
(ells/elles/vostés) hagen bressolat

Imperfet
(jo) bressolara
(tu) bressolares
(ell/ella/vosté) bressolara
(nosaltres) bressolàrem
(vosaltres) bressolàreu
(ells/elles/vostés) bressolaren

Plusquamperfet
(jo) haguera bressolat
(tu) hagueres bressolat
(ell/ella/vosté) haguera bressolat
(nosaltres) haguérem bressolat
(vosaltres) haguéreu bressolat
(ells/elles/vostés) hagueren bressolat

IMPERATIU
Present

bressola (tu)
bressole (ell/ella/vosté)
bressolem (nosaltres)
bressoleu (vosaltres)
bressolen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar