bretó -ona
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural de Bretanya.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent a Bretanya, als seus habitants o a la seua llengua.
2.
m.
i
f.
Habitant de Bretanya.
3.
m.
i
f. ETNOL.
Individu d'un poble d'origen celta que de mitjan segle V al final del VI emigrà de la Gran Bretanya a l'Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
4.
m. LING.
Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.