brida (Diccionari)

brida
1. a. f. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que servixen per a subjectar-lo al cap de l'animal.
b. f. [ esp. ] Regnes.
c. anar a tota brida (o a brida abatuda ) Anar molt de pressa.
d. donar brida (a un cavall, etc.) Afluixar-li la brida perquè córrega més.
2. a. f. Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seua forma o els seu ús.
b. f. TECNOL. Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per a limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una ferramenta a una màquina.
c. brida d'emportament TECNOL. Peça que en el torn comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.
3. f. CONSTR. Argolla 3.
4. f. ANAT. Adherència patològica en forma de filament o de membrana que s'establix a conseqüència d'algun procés inflamatori.

brida (Traducció Valencià-Castellà)

brida f. 1. brida.
2. anar a tota brida (o a brida abatuda ) ir a toda brida.
3. brida d'emportament
4. donar brida dar rienda suelta.

brida (Traducció Castellà-Valencià)

brida f. 1. brida, anella, argolla.
2. a la brida amb els estreps llargs.
3. a toda brida a tota brida, a brida batuda.
4. ir a toda brida anar a tota brida (o a brida abatuda ).

Et pot interessar