bruc
1.
m. BOT.
Gènere d'arbusts de la família de les ericàcies
(Erica sp),
integrat per plantes de fulles verdes tot l'any i de flors xicotetes, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprén el
bruc arbori
(o
boal
,
o
de pipes
, o
mascle
)
(Erica arborea),
planta de flors blanques o molt lleugerament liles que s'obrin al final de l'hivern, de gran port, que es fa a les terres mediterrànies damunt de sòls no calcaris, el
bruc d'aiguamoll
(Erica tetralix),
mata que es fa a les molleres i a les landes humides, de distribució atlàntica, el
bruc d'escombres
(o
femella
)
(Erica scoparia),
similar al bruc d'aiguamoll, però amb les flors més menudes i verdoses, el
bruc d'hivern
(Erica multiflora),
el
bruc roig
(Erica cinerea)
i el
bruc valencià
(Erica terminalis).
2.
m.
Fusta d'estes plantes llenyoses.