buidar
1.
a.
v. tr.
Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté.
Buidar una botella. Buidar una piscina.
b.
v. tr.
Deixar buit (un lloc) fent-ne eixir el que hi ha.
La policia buidà el local.
c.
v. tr.
Traure (alguna cosa) d'un receptacle.
Buidar l'aigua d'un depòsit.
d.
v. pron.
La botija s'ha buidat tota sola: deu haver-se badat.
2.
a.
v. tr.
Formar un objecte abocant metall fos o qualsevol altra matèria blana dins d'un motle buit.
b.
v. tr.
Practicar un buit en un sòlid.
Buidar una carabassa per fer un fanalet.
c.
v. tr.
Esmolar una ferramenta de tall.
3.
v. tr.
Traure dades d'un escrit.
Ha buidat molts diccionaris.
4.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Cagar.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Vomitar.