buit -ida
1.
a.
adj.
Dit d'un receptacle, d'un lloc, l'espai del qual no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contindre.
Un calaix buit. Una sala buida.
b.
adj.
[amb un complement]
Faltat.
Un tros de bosc buit d'arbres. Paraules buides de significat.
c.
adj.
[
fig.
]
Un cap buit (d'idees, de coneixement).
d.
al buit
Tècnica d'envasament en què l'envàs no conté aire.
e.
de buit
Sense portar o contindre càrrega, passatgers, etc.
El camió tornà de buit.
f.
en buit
Dit del funcionament d'una màquina, un motor, un aparell, etc., sense càrrega.
g.
no anar-se'n de buit
Rebre una reconvenció o escarment.
2.
adj.
Que presenta un buit, buidat de la pròpia matèria, balmat.
3.
a.
m.
Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contindre.
No vam trobar cap buit en el teatre.
b.
m.
[
fig.
]
El buit que ha deixat l'absència del mestre.
c.
fer buit
(algú)
Fer sentir la seua absència.
El xiquet fa molt de buit: ja tinc ganes que torne a casa.
d.
fer el buit
(a algú o a alguna cosa)
Fer que algú se n'aparte, no se n'ocupe, etc.
4.
m.
Dins d'un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos.
Un buit de la roca.
5.
a.
m. ARQUIT./CONSTR.
Cada una de les obertures (portals, finestres, espais entre columnes, etc.) situades en un pany de paret o en una altra construcció.
b.
m. CONSTR.
Espai buit entre dos parets.
6.
a.
m. FILOS./FÍS.
Espai desproveït de matèria.
b.
m. FÍS.
Regió de l'espai en la qual la pressió atmosfèrica s'ha reduït tant com ha sigut possible
per mitjà de
sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l'atmosfera sobre els processos que es duen a terme a l'interior del clos.
7.
a.
buit de mercat
ECON.
Segment de mercat en el qual s'intuïx una oportunitat de negoci perquè s'hi detecten necessitats no satisfetes o no prou satisfetes.
b.
buit per ple
ARQUIT./CONSTR.
Mesurament en què no ha sigut deduïda la part corresponent als buits perquè este espai queda ple per alguna altra superfície, generalment de doelles i llindes.