burlar
1.
v. tr.
Eludir, esquivar (una amenaça, un perill, etc.).
Aconseguí burlar la policia.
2.
v. pron.
Riure a l'esquena d'algú, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota.
Es burla de la seua mestra.
3.
v. pron.
No prendre's seriosament algú o alguna cosa, desdenyar.
Burlar-se de la legalitat.
4.
v. pron.
Abusar de la confiança, la credulitat, la bona fe, etc., excessiva, d'algú.