cabal | Diccionari Valencià. Valencià

cabal

1. a. m. Conjunt de béns propis.

b. m. pl. Diners.

c. cabal de sang Bestiar, ramats.

d. cabal hereditari DRET Conjunt de béns i de drets d'una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.

2. m. METROL. Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

3. estar en el cabal seny Amb enteniment.

4. fer cabal Fer cas.

5. quedar cabals No deure res l'un a l'altre.

6. quedar cabals Revenjar-se.

cabal 1. m. [ conjunt de béns // de fluid ] caudal.

2. m. pl. [ diners ] caudales.

3. cabal de sang ganado, bienes semovientes.

4. cabal hereditari patrimonio.

5. estar en el cabal seny estar en sus cabales.

6. fer cabal hacer caso.

7. quedar cabals estar (o quedar ) en paz.

cabal adj. 1. [ [iíntegro,] honrado ] com cal. Es un hombre cabal. ® un home com cal.

2. [ exacto ] just -a, redó -ona, exacte -a. Tres años cabales. ® Tres anys justos.

3. [ completo ] total, complet -a.

4. estar en sus cabales estar en el cabal seny.

5. no estar (alguien) en sus cabales estar tocat de l'ala (o tindre un perdigó a l'ala ), tindre (algú) un perdigó a l'ala.

6. no estar en sus cabales haver perdut el coneixement, faltar-li un bull, no ser-hi tot.