cabre
1.
a.
v. intr.
Poder una cosa ser continguda en una altra.
La mà cap dins de la butxaca.
b.
no cabre
(una cosa)
al cap
No poder comprendre que siga, que ocórrega.
c.
no cabre a la pell de goig
(o
d'alegria
, o
de satisfacció
)
Estar molt content i fer-ne demostració.
2.
v. intr.
[
fig.
]
Ser, alguna cosa, adequat o natural que es faça.
No hi cabien més retocs, va quedar perfecte.
3.
v. intr.
[
ant.
]
Intervindre, prendre part en algun tracte, en alguna deliberació, etc.