caça
1.
a.
f. ETNOL./CAÇA
Acció de caçar.
b.
alçar la caça
ETNOL./CAÇA
Fer eixir la peça perseguida de l'amagatall.
c.
alçar la caça
Cridar l'atenció sobre un assumpte.
d.
anar a caça
(o
a la caça
)
(d'alguna cosa)
Buscar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
e.
caça amb visc
ETNOL./CAÇA
Modalitat popular de caça menor que es realitza col·locant creueres enviscades entre les branques d'un arbret, per a caçar aus cantaires.
f.
caça furtiva
CAÇA
Caça que es fa sense el permís necessari o que es practica amb la finalitat de caçar animals protegits.
g.
caça submarina
ETNOL./CAÇA
Pesca submarina.
h.
obertura de la caça
ETNOL./CAÇA
Començament del temps en què es permet la caça.
2.
a.
f.
Animals que es tracten de caçar.
b.
f.
Animals caçats.
3.
a.
m. AERON.
Avió militar d'una gran velocitat i d'una elevada cadència de foc destinat a perseguir i atacar els avions enemics.
b.
f. MIL.
Acció bèl·lica de persecució d'un vaixell per part d'un altre, o d'una aeronau per part d'una altra.
c.
caça bombarder
AERON.
Avió militar capacitat per a portar una càrrega de bombes i que pot actuar com a caça i també en accions contra objectius terrestres.
4.
f. MÚS.
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia en el segle XIV.
5.
caça de bruixes
Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria i, per extensió, contra minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.