caient
1.
a.
m.
Manera de caure la roba, un vestit.
La falda tenia un caient perfecte.
b.
m.
[
fig.
]
El caient d'un vers.
2.
a.
m. MAR.
Terme que s'aplica a cada un dels costats d'una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d'escota.
Caient de sobrevent. Caient de sotavent.
b.
caient de popa
MAR.
Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet.
c.
caient de proa
MAR.
Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.
3.
m. TÈXTIL
Condició especial de la tela quan per mitjà de certs aprests se li dóna un tracte flonjo.
4.
al caient de
A l'hora de caure (la vesprada, tal hora, etc.).
5.
al seu caient
A la seua manera.
6.
caient d'ulls
Manera habitual d'abaixar els ulls una persona.