cama (Diccionari)

cama
1. a. f. ANAT. Part de cada una de les dos extremitats inferiors locomotores de l'home compresa entre el peu i el genoll.
b. f. [ p. ext. ] Tot el membre inferior, llevat el peu (cuixa i cama pròpiament dita). Tindre les cames boniques, àgils, llargues.
c. amb una cama (o un peu ) enlaire Disposat a marxar.
d. anar a estirar les cames Eixir a caminar, a passejar.
e. anar cama ací cama allà Amb les cames eixancades, a cavall de.
f. cama! Expressió amb què es mana a una persona o més persones que se'n vagen immediatament.
g. cames ajudeu-me (o cametes al cul o cametes em valguen ) Corrents.
h. carregar-se les cames a coll Anar a peu.
i. fer cama d'aranya Ploure finament.
j. fer cames (o cama ) Fer exercici amb les cames.
k. llarg de cames i curt d'esquena, fuig faena Es diu del malfaener.
l. passar-ho amb una cama damunt de l'altra Passar-ho descansadament, sense treballar.
m. segament de cames Sensació de paralització de les cames per efecte d'un gran esglai, d'una impressió forta, etc.
n. tallar les cames (a algú) Impedir-li fer allò que es proposa.
o. tindre bona cama (o tindre cama ) Ser bon caminador.
p. tindre una cama al fossar Estar greument malalt, ser molt vell.
q. tocar la cama del mal Descobrir la veritat sobre algú o alguna cosa, allò en què flaqueja.
r. valdre's de les cames Fugir corrent.
2. a. f. Part del calcetí o de la calça que correspon a la cama.
b. f. Camal.
3. f. [ p. anal. ] Pota d'un animal, d'una cadira, etc.
4. a. f. [ p. anal. ] Part d'una cosa que s'allarga en forma de cama partint d'un tronc, eix o fulcre. Les cames d'un compàs.
b. f. [ p. anal. ] BOT. Suport o pedicle d'algun òrgan vegetal.
c. f. [ p. anal. ] En una premsa, cada un dels muntants.
d. f. [ p. anal. ] Pals verticals descendents de les lletres, anomenats també potes, quan no depassen el cos de l'escriptura. Les cames d'una 'm'.
e. cama de creu TÈXTIL Peça en forma de T on són fixats els tirants que sostenen els calaixos en molts dels jocs aplicats al teler mecànic.
5. f. Conjunt de cinquanta cabeces d'alls subjectades per les cues a una trena i que equival a la mitat d'un forc.
6. f. PESCA Cada una de les peces de xàrcia unides al cóp, pròpies de l'art de bou.
7. f. TÈXTIL Cada una de les peces de tela que entren conjuntament en una de les màquines d'acabat dels teixits.
8. cama d'ase BOT. Camperol (bolet).
9. cama de perdiu BOT. Bolet de la família de les gomfidiàcies (Gomphidius viscidus), de capell rogenc, mamil·lar i viscós quan és tendre.
10. cama de perdiu mocosa BOT. Bolet del grup dels basidiomicets (Gomphidius glutinosus), comestible, de llocs humits, de barret de color gris brunenc, cobert sovint per un mucílag espés, amb làmines espaiades, ramificades i decurrents, blanques al principi, però que s'ennegrixen amb el temps.
11. cama de pobre Nuc que es fa per a acurtar provisionalment una corda o perquè deixe de treballar una certa part massa gastada.
12. cama de raïm VITIC. Cada un de dos raïms lligats i penjats junts.
13. cames de garsa BOT. Planta Thymelaea passerina.
14. cames de junc (o llargues ) ZOOL. Camallarga.
15. estar cama a cama JOCS Tindre un joc guanyat cada un dels dos jugadors, estar tants a tants.
16. tindre cama JOCS Tindre guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a guanyar una partida.

cama (Traducció Valencià-Castellà)

cama f. 1. [ d'un animal, d'un moble ] pata.
2. [ de l'home ] pierna ( m. ).
3. [ d'alls ] ristra.
4. amb una cama (o un peu ) enlaire estar (uno) con un pie en el aire.
5. anar a estirar les cames ir a estirar las piernas.
6. cama d'ase champiñón silvestre.
7. cama de creu
8. cama de perdiu gomfidio reluciente.
9. cama de perdiu mocosa gomfidio mucoso.
10. cama de pobre
11. cama de raïm colgajo de uvas.
12. cama! ¡andando!
13. cames ajudeu-me (o cametes al cul o cametes em valguen ) a todo correr.
14. cames de garsa
15. cames de junc (o llargues ) zancudo.
16. carregar-se les cames a coll ir a pie (o a pata ).
17. encamellar-se ponerse a horcajadas.
18. estar cama a cama estar empatados.
19. fer cama d'aranya
20. fer cames
21. llarg de cames i curt d'esquena, fuig faena
22. passar-ho amb una cama damunt de l'altra estar mano sobre mano.
23. segament de cames agarrotamiento.
24. tallar les cames a algú cortarle a uno las piernas.
25. tindre bona cama (o tindre cama ) ser buen andador.
26. tindre cama
27. tindre una cama al fossar estirar (uno) la pierna.
28. tocar la cama del mal tocar (a uno) en la herida.
29. valdre's de les cames salir por piernas.

cama (Traducció Castellà-Valencià)

cama f. 1. llit ( m. ), corba. Una cama de bronce. ® Un llit de bronze.
2. caer (o guardar ) cama haver de jaure.
3. dejar la cama deixar el llit.
4. deshacer la cama desfer el llit.
5. dormir en camas separadas fer llit a part.
6. echarse en la cama ficar-se al llit.
7. estar en cama (guardar cama) (o la cama ) hacer cama fer llit (o estar al llit ), guardar llit.
8. guardar cama fer llit.
9. hacer (deshacer o levantar) la cama fer (o desfer ) el llit.
10. irse a la cama ser (o anar ) a jóc; anar-se'n al llit; anar (o anar-se'n , o ficar-se ) al llit.
11. meterse en la cama ficar-se al llit.
12. morir en la cama morir al llit.
13. saltar de la cama botar (o saltar ) del llit, saltar del llit.

Et pot interessar