cananeu -ea
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural de Canaan.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent a Canaan o als seus habitants.
2.
m.
i
f. HIST.
Habitant de Canaan.
3.
a.
m. LING.
Grup de llengües semítiques occidentals que comprén el cananeu antic, el moabita, el fenici i l'hebreu.
b.
cananeu antic
LING.
Llengua parlada pels cananeus abans de la conquesta de Canaan pels hebreus.