cant
1
1.
a.
m. MÚS.
Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja siga vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
b.
m.
Sèrie de sons musicals que s'emeten quan canta.
c.
m.
[
p. anal.
]
El cant del rossinyol, de la cagarnera. El cant de la xitxarra.
d.
m. MÚS.
Melodia principal en un fragment o una peça musical de diverses parts.
e.
m. MÚS.
Composició vocal o instrumental d'una forma musical indeterminada.
f.
m. MÚS.
Música de cant d'un caràcter determinat.
Cant gregorià. Cant flamenc.
g.
cant coral
MÚS.
Cant interpretat per un grup de veus.
h.
cant de la sibil·la
LITÚRGIA
Cant de la nit de Nadal que parla dels senyals del juí final i l'adveniment de Crist posats en boca de la sibil·la Eritrea.
i.
cant de sirena
Paraules falses, aduladores.
j.
cant del cigne
Última obra d'un músic, d'un poeta, d'un orador.
k.
cant d'orgue
MÚS.
Polifonia.
2.
a.
m. POÈT.
Cada una de les parts en què es dividix un poema.
b.
m. POÈT.
Terme que s'aplica a composicions poètiques molt diverses.
c.
m. pl. POÈT.
Versos, especialment èpics, heroics.
Els cants d'Homer.
d.
cant amebeu
POÈT.
Composició poètica recitada o cantada alternativament per un actor o per uns quants.