cantó
1.
a.
m.
En un cos, part on es troben dos cares laterals.
b.
m.
En l'encreuament de dos vies, angle format per dos fatxades o parets d'un edifici.
Una casa que fa cantó.
c.
m.
En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats.
En els cantons de l'habitació no hi havia cap moble.
d.
els quatre cantons
JOCS
Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d'una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat enmig, no en puga ocupar cap.
e.
quatre cantons
Cruïlla, encreuament de dos carrers, de dos camins, etc.
2.
m.
Banda, costat.
Els crits venien per l'altre cantó. Sempre va girant-se cap a tots els cantons.
3.
a.
m. HERÀLD.
Cada un dels punts del camper situats en els seus quatre angles.
b.
m. HERÀLD.
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l'escut.
c.
m. HERÀLD.
Cada un dels quatre espais buits deixats sobre un escut per la creu o el sautor o per dos figures posades en creu o en sautor.
4.
a.
m. GEOGR.
Cada una de les unitats politicoadministratives federades de la Confederació Helvètica.
b.
m. GEOGR.
Circumscripció administrativa de primer orde de Luxemburg.
c.
m. GEOGR.
Divisió administrativa de la República Francesa superior al municipi i inferior al districte.
5.
de cantó
De costat.
6.
fer cantó
Escairar.
7.
ser el cantó de pixar els gossos
[
pop.
]
Ser el sac dels colps.
8.
tirar cada u pel seu cantó
Desavindre's, renyir.