capbreu
1.
m. HIST.
Document o manual on s'anotaven les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per a servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
2.
m.
[
esp.
]
HIST.
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l'emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d'un procés judicial anomenat
causa de capbrevació.