cara (Diccionari)

cara 1
1. a. f. ANAT. Part anterior del cap de l'home.
b. f. [ p. ext. ] Part anterior del cap d'alguns animals.
c. caure la cara Avergonyir-se.
d. caure la cara de vergonya Passar molta vergonya.
e. clavar (o refregar , o tirar , o fer petar ) per la cara Fer violentament un reprotxe d'alguna cosa a algú.
f. deixar una cara com un mapa Pegar una palissa.
g. desfer la cara (a algú) Pegar-li una bufetada.
h. escopir a la cara Manifestar a algú un gran menyspreu.
i. fer cara de conill cabut Tindre la cara congestionada a causa d'un refredat, etc.
j. fer una cara nova (a algú) Pegar-li una palissa.
k. fer-ne la cara No estar disposat a fer alguna cosa.
l. llavar la cara (a algú) Adular-lo.
m. llavar la cara amb un drap brut Deixar content i enganyat.
n. negar la cara Negar el salut a algú.
o. no mirar a la cara Tindre aversió, quimera a algú.
p. no saber on té la cara Ser, algú, molt ignorant en la seua professió.
q. no tindre cara per a senyar-se Tindre la cara molt menuda.
r. sense mirar cara ni ulls Sense cap mirament ni respecte.
s. tindre cara i ulls Estar molt bé, ser bo de vore alguna cosa.
t. trencar la cara (a algú) Pegar-li una palissa.
u. trencar-se la cara Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
v. vore's les cares Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
2. a. f. Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
b. f. [ fig. ] Ahir ens va rebre amb mala cara. No tinc prou cara per a fer això.
c. cara de circumstàncies Que es manifesta d'acord amb els esdeveniments.
d. cara de cul [ vulg. ] Cara ampla i redona.
e. cara de magranetes agres Cara de pocs amics, irritada.
f. cara de maig Cara fresca, sana.
g. cara de merda d'oca Cara que indica poca salut.
h. cara de pagés Cara gran.
i. cara de vinagre Cara de mal humor.
j. en faig la cara! Exclamació que indica que no s'està disposat a fer alguna cosa.
k. fer (o tindre ) cara de Paréixer.
l. fer bona (o mala ) cara Rebre bé (o malament).
m. fer bona (o mala ) cara Tindre bon (o mal) aspecte.
n. fer cara a tots els vents Canviar d'actitud segons les circumstàncies.
o. fer cara de gos de barraca Estar enfadat.
p. fer cara estirada (o llarga ) Tindre un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
q. fer dos cares Tractar d'acontentar alhora les parts contràries.
r. fer per la bona cara de (altri) Fer alguna cosa a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
s. fer per la seua bona cara Fer alguna cosa a algú no pels seus mèrits.
t. mudar (o trasmudar ) la cara Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte.
u. pagar amb la cara Revelar la cara el que algú és.
v. portar escrit a la cara No poder amagar o dissimular alguna cosa.
w. saber fer totes les cares Fingir.
x. sense cara ni ulls Que no té l'aspecte degut.
y. tindre (o fer ) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau ) Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor.
z. tindre (o fer ) cara de jutge (o de pocs amics , o de tres déus ) Tindre un aspecte desagradable, de persona difícil de tractar.
aa. tindre (o fer ) cara de mal atzar (o de mal conhort ) Revelar un pesar, un geni melancòlic.
ab. tindre (o fer ) cara de bon any Tindre l'aspecte sa, robust.
ac. tindre (o fer ) cara de pasqua Revelar satisfacció.
ad. tindre (o fer ) cara de pomes agres Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat.
ae. tindre cara de Atrevir-se a fer alguna cosa poc correcta.
af. tindre cara de granit (o de granit armat , o tindre la cara grossa ) Tindre barra.
ag. tindre cara de mans Tindre-la bona per a ser bufetejada.
ah. tindre cara d'ovella i urpes de llop Tindre l'aspecte de bona persona però ser pervers.
ai. tindre dos cares Ser hipòcrita.
aj. tindre la cara grossa No immutar-se per cap reprotxe.
3. a. f. Part anterior del cos de l'home. Estar de cara a la paret. Girar-se de cara.
b. f. Favorable.
c. f. Amb intenció.
d. f. Envers.
e. a la cara de Davant de, en presència d'algú.
f. amb la cara alta Sense avergonyir-se de res.
g. cara a cara (o cara per cara ) Manifestament, l'un enfront de l'altre.
h. de cara Del costat o cara considerats principals, encarat.
i. de cara a Amb vista a. Ja hem condicionat l'hotel de cara a l'estiu.
j. de cara a Dirigint-se a.
k. de cara a l'exterior Adreçat a l'opinió aliena.
l. de cara als altres Adreçat a l'opinió pública.
m. donar (o mostrar , o traure ) la cara Respondre per algú, eixir en defensa seua.
n. donar (o traure ) la cara (en un assumpte) Presentar-se com a interessat en este.
o. donar la cara Comprometre's.
p. fer (o plantar ) cara Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament a una persona o una cosa.
q. girar cara Fugir.
r. mirar de cara Observar a fons, considerar algú per conéixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
s. vindre de cara (alguna cosa) (a algú) Tindre bona predisposició per a fer alguna cosa.
4. a. f. Part anterior d'una cosa.
b. cara d'un edifici Fatxada.
c. cara d'una medalla Anvers d'una medalla.
d. cara d'una moneda NUMISM. Anvers d'una moneda, que porta generalment el cap o la cara d'una divinitat, d'un rei o d'un personatge, al·legòrics o reals, d'on li ve el nom.
e. cara d'una pell (o d'un drap ) Endret d'una pell, d'un drap.
f. cara polar En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant de l'entreferro.
g. cara vista CONSTR. Expressió que s'aplica a determinats materials, com ara rajoles, pedres, etc., que es col·loquen sense revestir de ciment o d'altre material.
h. fer cara a Estar, un edifici, davant d'un altre. La seua casa fa cara al col·legi.
i. fer la cara Llavar, polir o endreçar alguna cosa.
5. a. f. [ p. ext. ] Superfície d'alguna cosa. La cara de la terra, de l'aigua.
b. posar a cara Posar una cosa de manera que les seues cares queden en un mateix pla que les d'una altra.
6. f. [ fig. ] Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Estes pomes fan bona cara. Aquell taronger fa mala cara. La cara que fa l'oratge.
7. a. f. Cada un dels costats d'una cosa. Cara anterior, posterior, lateral, de dalt, de baix.
b. f. GEOM. En un angle diedre, cada un dels plans que el delimiten.
c. a cara o creu Procediment utilitzat per a decidir alguna cosa a l'atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
d. a cara o creu Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu.
e. cara bona TÈXTIL Endret.
f. cara o creu Joc d'atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què quedarà una moneda llançada a l'aire.
g. cara roïna TÈXTIL Revés.
h. fer-s'ho a cara o creu Jugar-ho a l'atzar.

cara (Traducció Valencià-Castellà)

cara f. 1. cara, jeta, gesto, haz, traza.
2. a cara o creu a cara o cruz.
3. a la cara de en la cara de (alguien).
4. amb la cara alta con la cara alta.
5. cara a cara (o cara per cara ) cara a cara.
6. cara bona derecho, cara.
7. cara de circumstàncies cara de circunstancias.
8. cara de cul
9. cara de magranetes agres cara de perro.
10. cara de maig cara de pascua.
11. cara de merda d'oca mala cara.
12. cara de pagés
13. cara de vinagre cara de vinagre.
14. cara d'un edifici
15. cara d'una medalla
16. cara d'una moneda cara de una moneda.
17. cara d'una pell (o d'un drap )
18. cara o creu cara o cruz.
19. cara polar
20. cara roïna
21. caure la cara caérsele (a alguien) la cara de vergüenza.
22. caure la cara de vergonya caérsele (a alguien) la cara de vergüenza.
23. clavar (o refregar , o tirar , o fer petar ) echar en cara.
24. de cara de cara.
25. de cara a de cara a.
26. de cara a l'exterior de cara al exterior.
27. de cara als altres de cara a los demás.
28. deixar una cara com un mapa partirle (a alguien) la cara.
29. desfer la cara romperle (a auno) la cara.
30. donar (o mostrar , o traure ) dar (uno) la cara (por otro).
31. donar (o traure ) la cara (en un assumpte) sacar (alguien) la cara.
32. donar la cara dar la cara.
33. en faig la cara! ¡ni soñarlo!: ¡ni pensarlo!
34. escopir a la cara escupir en la cara (a alguien).
35. fer (o plantar ) plantar cara (a alguien).
36. fer (o tindre ) cara de
37. fer cara a estar frente a.
38. fer cara a tots els vents moverse (uno) a todos vientos.
39. fer cara de gos de barraca cara de pocos amigos.
40. fer cara estirada (o llarga ) poner cara larga.
41. fer dos cares hacer a dos caras.
42. fer la cara lavar la cara (a una cosa).
43. fer mala cara fruncir el ceño, hacer mala cara.
44. fer per la bona cara de
45. fer per la seua bona cara hacer (algo a alguien) por su cara bonita.
46. fer una cara nova (a algú) partirle (a alguien) la cara.
47. fer-ne la cara
48. fer-s'ho a cara o creu echar a cara o cruz.
49. girar cara volver la cara (a alguien).
50. llavar la cara (a algú) lavar la cara (a alguien).
51. llavar la cara amb un drap brut
52. mirar de cara
53. mudar (o trasmudar ) la cara cambiar de cara.
54. negar la cara volver la cara.
55. no mirar a la cara no mirar la cara (a alguien).
56. no saber on té la cara no saber dónde se tiene la cara.
57. no tindre cara per a senyar-se no tener cara para santiguarse.
58. pagar amb la cara vérsele en la cara.
59. passar la mà per la cara dar cien vueltas (a uno), dar cien vueltas (a uno).
60. portar escrit a la cara llevar escrito en la cara.
61. posar a cara
62. saber fer totes les cares hacer el papel.
63. sense cara ni ulls
64. sense mirar cara ni ulls sin miramientos.
65. tindre (o fer ) cara de bon any tener buen aspecto.
66. tindre (o fer ) cara de jutge (o de pocs amics , o de tres déus ) tener cara de juez (o de justo juez ).
67. tindre (o fer ) cara de mal atzar (o de mal conhort ) poner cara de viernes.
68. tindre (o fer ) cara de malícia (o de Judes , o de nyau-nyau ) tener aspecto de hipócrita.
69. tindre (o fer ) cara de pasqua poner cara de pascua.
70. tindre (o fer ) cara de pomes agres poner cara de perro.
71. tindre cara de tener cara para (alguna cosa).
72. tindre cara de granit (o de granit armat , o tindre la cara grossa )
73. tindre cara de mans
74. tindre cara d'ovella i urpes de llop ser una mosquita muerta.
75. tindre cara i ulls tener buena cara, ser como Dios manda, tener buena cara, ser como Dios manda.
76. tindre dos cares tener dos caras.
77. tindre la cara grossa tener la cara dura.
78. trencar la cara romper la cara (a alguien).
79. trencar-se la cara dejar (o dejarse ) las uñas (en algo).
80. vindre de cara
81. vore's les cares verse las caras.

carà (Traducció Valencià-Castellà)

carà m. carano.

cara (Traducció Castellà-Valencià)

cara f. 1. cara.
2. a cara descubierta a la faç del món.
3. a cara o cruz a cara o creu.
4. andar a cada descubierta obrar sense dissimulació, no amagar res.
5. caérsele (a alguien) la cara de vergüenza caure la cara, caure la cara de vergonya.
6. cambiar de cara mudar (o trasmudar ) la cara.
7. cara (o de cara ) a mirant a, amb vista a.
8. cara a de cara a.
9. cara a cara cara a cara (o cara per cara ), davant per davant, pit a pit.
10. cara abajo cap per avall, de boca a terra, de bocaterrossa.
11. cara arriba boca per amunt, cara amunt.
12. cara de circunstancias cara de circumstàncies.
13. cara de pascua tindre (o fer ) cara d'agost, cara de maig.
14. cara de perro cara de magranetes agres.
15. cara de pocos amigos fer cara de gos de barraca.
16. cara de una moneda cara d'una moneda.
17. cara de vinagre cara de vinagre.
18. cara o cruz cara o creu.
19. con la cara alta amb la cara alta.
20. cruzar la cara (a alguien) girar la cara (a algú).
21. dar (uno) la cara (por otro) donar (o mostrar , o traure ).
22. dar la cara donar la cara.
23. de cara de cara.
24. de cara a de cara a.
25. de cara a los demás de cara als altres.
26. de cara al exterior de cara a l'exterior.
27. de cara grande tindre galtes de trompeter.
28. de dos caras de dos vents.
29. echar a cara o cruz fer-s'ho a cara o creu.
30. echar a la cara (o en cara , o en la cara ) (a alguien alguna cosa) tirar en cara.
31. echar en cara clavar pel bigot; clavar (o refregar , o tirar , o fer petar ); clavar per la cara (o pels bigots ); clavar (o fotre , o fregar, etc. ).
32. en la cara de (alguien) a la cara de.
33. escupir en la cara (a alguien) escopir a la cara, escopir a la cara de.
34. hacer (algo a alguien) por su cara bonita fer per la seua bona cara.
35. hacer a dos caras fer dos cares.
36. hacer cara de juez (o de juez justo ) fer cara de tres (o de set ) déus.
37. hacer cara de viernes fer cara de divendres (o de Divendres Sant ).
38. lavar la cara (a alguien) llavar la cara (a algú), llavar la cara.
39. lavar la cara (a una cosa) fer la cara.
40. llevar escrito en la cara portar escrit a la cara.
41. mala cara cara de merda d'oca.
42. no mirar (a una persona) a la cara falsejar la vista (o la cara ) (a algú).
43. no mirar la cara (a alguien) no mirar a la cara.
44. no saber (alguien) dónde tiene la cara no saber-se mocar.
45. no saber dónde se tiene la cara no saber on té la cara.
46. no tener cara para santiguarse no tindre cara per a senyar-se.
47. no ver carta no vore's cap carta (o cap carta bona ).
48. partirle (a alguien) la cara deixar una cara com un mapa, fer una cara nova (a algú).
49. plantar cara (a alguien) fer (o plantar ), plantar cara.
50. poner cara de pascua tindre (o fer ) cara de pasqua.
51. poner cara de perro tindre (o fer ) cara de pomes agres.
52. poner cara de viernes tindre (o fer ) cara de mal atzar (o de mal conhort ).
53. poner cara larga fer cara estirada (o llarga ).
54. romper la cara (a alguien) trencar la cara, girar la cara (a algú).
55. romperle (a auno) la cara desfer la cara.
56. sacar (alguien) la cara donar (o traure ) la cara (en un assumpte).
57. tener buena cara tindre cara i ulls.
58. tener cara de juez (o de justo juez ) tindre (o fer ) cara de jutge (o de pocs amics , o de tres déus ).
59. tener cara para (alguna cosa) tindre cara de.
60. tener dos caras tindre dos cares.
61. tener la cara dura tindre la cara grossa.
62. tener mala cara tindre mala ganya.
63. verse las caras vore's les cares.
64. vérsele en la cara pagar amb la cara.
65. volver la cara negar la cara, girar la cara (a algú).
66. volver la cara (a alguien) girar cara, falsar la cara.

Et pot interessar