carabassa
1.
a.
f. BOT.
Fruit en pepònide de la carabassera, del qual poden distingir-se les varietats següents:
carabassa de cabell d'àngel,
carabassa de cacau,
carabassa de la botja,
carabassa de peça
(o
de rebequet
),
carabassa de quaranta dies,
carabassa de turbant,
carabassa fornera,
carabassa panesca,
carabassa porquina
(o
baconera
),
carabassa santa,
carabassa vinatera
.
b.
f.
Color de carabassa.
c.
f.
[
pop.
i
fig.
]
Cap, testa.
d.
eixir carabassa
Ser, un meló, aigualit i insípid.
e.
eixir carabassa
No ser, algú, com s'esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre.
f.
tornar
(o
tornar-se
)
carabassa
Perdre l'enteniment.
Esta xica l'ha tornat carabassa.
2.
a.
f.
[
pop.
]
Reprovació en un examen.
Donar carabassa. Traure carabassa.
b.
f.
[
pop.
]
Refús d'una xica a un pretendent.
Donar carabassa. Endur-se carabassa. Rebre carabassa.
3.
a.
f.
Carabassa assecada i buidada que es fa servir per a diversos usos.
Carabassa de vi, vinatera, vinera. Carabassa oliera. Carabassa de nadar.
b.
nadar sense carabasses
En una empresa, no necessitar ajuda de ningú.
c.
no poder beure'n en carabassa
Ser excel·lent una cosa, ser rara.
d.
ser tap i carabassa
Ser, dos persones, inseparables.
4.
f. MAR.
Bossell de dos rotllanes situades l'una damunt de l'altra i en plans perpendiculars, usat per a la maniobra de les veles.