caragol
1.
a.
m. ZOOL.
Terme que s'aplica a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca.
b.
m. ZOOL.
Terme que s'aplica a molts gastròpodes pertanyents a la subclasse dels pulmonats, especialment als del gènere
Helix.
c.
m. ZOOL.
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats
(Helix sp),
amb el cap proveït de quatre tentacles i la conquilla helicoïdal, que comprén el
caragol cristià
(o
jueu
)
(Helix candidissima)
, el
caragol de camp
(o
vaqueta
)
(Helix nemoralis),
el
caragol de les vinyes
(o
vinyal
)
(Helix alonensis),
el
caragol moro
(Helix lactea),
el
caragol bover
(Helix pomatia)
i el
caragol sapenc
(Helix aspersa).
d.
caragol cònic
ZOOL.
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis
(Caliostoma zizyphinus),
de conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, de colors molt vistosos.
e.
caragol de boqueta molla
ZOOL.
Mol·lusc gastròpode que té la vora de la closca molt blana, perquè encara no s'ha format plenament.
f.
caragol de bóta
ZOOL.
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis
(Dolium galea),
de conquilla oval de mida mitjana o gran.
g.
caragol de mar
ZOOL.
Terme que s'aplica als mol·luscs gastròpodes que pertanyen a les subclasses dels prosobranquis i dels opistobranquis.
h.
caragol punxenc
ZOOL.
Corn amb pues.
i.
caragol vermiforme
ZOOL.
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis
(Vermetus gigas),
de conquilla allargada en forma d'una espiral desenrotllada.
2.
m.
Closca de caragol.
3.
a.
m.
Cos flexible formant espiral.
Té el cabell a caragols.
b.
caragols de fuster
Borumballes.
4.
a.
m.
Massa fluida que es mou en espiral.
Un caragol de vent ha tirat la casa a terra.
b.
m.
Xuplador, bullidor.
5.
a.
m.
Moviment circular repetit en la mateixa direcció.
b.
m.
[
esp.
]
Desfilada de persones, d'animals o de vehicles en sentit circular.
6.
m. ANAT.
Conducte de l'orella interna situat en el gros de l'os temporal i enrotllat en forma d'espiral.
7.
a.
m. TECNOL.
Tija cilíndrica o cònica que té en la perifèria un filet helicoïdal continu que permet introduir-la, en fer-la voltar, en un material menys dur o en una peça amb una obertura proveïda d'un filet exacte, però de sentit contrari, anomenada
femella.
b.
caragol micromètric
TECNOL.
Caragol d'ajust fi de què van proveïts molts instruments científics i de metrologia per a obtindre una mesura acurada d'un desplaçament longitudinal.
c.
collar els caragols
(a algú)
Subjectar-lo a una disciplina.
d.
tindre un caragol fluix
No tindre l'enteniment complit.
8.
a.
m.
Nom de diferents elements mecànics, de diferents instruments, etc., que tenen una forma semblant al caragol.
b.
caragol de banc
OFICIS
Instrument per a immobilitzar una peça en el banc de treball, format per dos mandíbules, l'una fixa i l'altra desplaçable per l'acció d'un caragol sense fi.
c.
caragol sense fi
TECNOL.
Mecanisme de transmissió de moviment que consistix en un caragol que engrana en una roda dentada i que permet transmetre un moviment de rotació en angle recte.
9.
m. TÈXTIL
Caragolí.
10.
m. pl.
[
pop.
]
Diners.
11.
caragols per terra, ganxos pel llit
[
pop.
]
Expressió que s'aplica a una casa on no hi ha orde ni neteja o d'una persona que no és neta ni endreçada.
12.
escala de caragol
Escala en què les arestes dels escalons estan disposades segons un helicoide.