caritat
1.
f. REL.
Virtut teologal que consistix a amar Déu.
2.
a.
f.
Amor compassiu al proïsme.
Tingué molta caritat amb els malalts.
b.
f.
Generositat en el juí del proïsme i de les seues accions.
Sempre perdona, té molta caritat.
c.
fer caritat al dimoni
Esforçar-se inútilment.
d.
per caritat
A causa de l'amor al proïsme.
3.
a.
f.
[
esp.
]
Beneficència vers els pobres.
Comissió de caritat. Practicar la caritat.
b.
f.
[
esp.
]
Almoina.
Demanar caritat. Fer caritat.