carregar
1.
a.
v. tr.
Posar (alguna cosa que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa.
Carregar llenya en un remolc.
b.
v. tr. abs.
Hem ajudat el carreter a carregar.
c.
v. pron.
Carregar-se un sac a l'esquena.
d.
carregar les culpes
(o
els neulers
) (a algú)
Fer-li assumir la càrrega més pesada en un assumpte, etc.
e.
carregar-se-la
(o
carregar-se-les
)
Rebre les conseqüències d'algun acte.
Si no ho fas tal com t'he dit, te la carregaràs.
2.
a.
v. tr.
Prendre sobre si (un pes).
L'autobús no ha carregat ningú.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Sempre li carreguen les culpes.
3.
v. tr.
Posar alguna cosa que cal transportar (sobre algú o sobre alguna cosa).
Va carregar massa el cotxe. Carregar de mobles un camió.
4.
a.
v. tr.
Posar (en un aparell) allò que li cal per a funcionar o per a un efecte determinat.
Carregar una estilogràfica de tinta. Carregar una pipa de tabac. Carregar un encenedor de gas.
b.
v. tr. abs.
Carregar el forn.
c.
v. tr. abs.
Menjar, beure, excessivament.
Si carregues molt, demà tindràs ressaca.
d.
v. tr. ARM.
carregar en compte
Assentar en el dèbit d'algú.
5.
a.
v. tr.
Posar (una cosa) davall del pes d'una altra.
Ha carregat la taula de llibres.
b.
v. tr.
[
hiperb.
]
Una dona carregada de joies.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Una aigua carregada de calç. Un cel carregat de núvols.
d.
v. tr. abs.
Carregar-se el cel, el temps.
e.
v. tr.
[
fig.
]
Estar carregat de complexos. Carregat d'esperances, d'il·lusió. Carregat de diners, d'anys.
6.
a.
v. tr.
Omplir amb el seu pes.
Un menjar que carrega l'estómec.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Molestar, importunar.
Em carrega que es comporte així.
7.
a.
v. tr.
Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d'alguna cosa).
Carregar el preu de la carn. Carregar els imposts. Carregar un pressupost.
b.
v. pron.
Carregar-se les butxaques de coses.
c.
carregar-se
(un malalt)
Agreujar-se.
8.
a.
v. intr.
Pesar, recolzar.
La casa carrega sobre quatre columnes.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Tota la responsabilitat carrega sobre tu.
9.
a.
v. tr. MAR.
Arreplegar una vela perquè no prenga vent, apagar-la.
b.
carregar de veles
MAR.
Estendre un vaixell totes les veles al vent.
10.
a.
v. intr. MIL.
Envestir o atacar l'enemic.
b.
v. intr. MIL.
Escometre abrivadament la força pública per a dispersar una manifestació.
11.
v. intr.
[
pop.
]
Enfadar-se.
12.
v. pron. ENSENY.
Suspendre.
Se l'han carregat en l'examen de matemàtiques.
13.
v. pron.
Trencar, fer malbé.
El xiquet s'ha carregat el gerro de l'entrada.
14.
v. pron.
Matar.
Se'l van carregar d'un tir en el cap.
15.
carregar en compte
ECON.
Assentar en el dèbit d'algú.