carrer (Diccionari)

carrer
1. a. m. Espai urbà flanquejat d'edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l'accés als diferents llocs d'un poble o una ciutat i la comunicació entre ells.
b. m. [ p. ext. ] Conjunt que formen els habitants d'un carrer. Tot el carrer sap el que va passar entre ells.
c. carrer gran Carrer major.
d. carrer major Carrer principal d'una població d'estructura urbana tradicional.
e. de carrer Ordinari.
f. deixar al mig del carrer Llevar tots els mitjans de vida a algú.
g. eixir al carrer Ser destinat a l'ús públic.
h. fer carrer Obrir pas.
i. paréixer el carrer de mitja galta No ser complet; inacabat.
j. quedar-se al mig del carrer Arruïnar-se.
k. ser bo per a tirar al carrer No ser bo per a res.
l. tirar-se al carrer Revoltar-se, participar en una revolta. Els treballadors es van tirar al carrer per defendre els seus interessos.
m. traure al carrer Traure algú de casa.
2. m. HIST. Població que, havent obtingut el dret de carretatge, era considerada carrer d'una ciutat o una vila de jurisdicció reial.
3. m. ESPORT Cada una de les subdivisions de la pista o el camp de competició reservada per a l'acció individual de cada concursant.

carrer (Traducció Valencià-Castellà)

carrer m. 1. calle ( f. ). Els carrers estaven deserts. ® Las calles estaban desiertas.
2. carrer gran calle mayor.
3. carrer major calle mayor.
4. de carrer de la calle.
5. deixar al mig del carrer dejar en la calle.
6. eixir al carrer
7. fer carrer hacer calle.
8. paréixer el carrer de mitja galta a medio ganchete, a medio hacer.
9. quedar-se al mig del carrer quedarse en la calle.
10. ser bo per a tirar al carrer ser bueno para echarlo a la basura.
11. tirar-se al carrer echarse a la calle.
12. traure al carrer

Et pot interessar