carrer
1.
a.
m.
Espai urbà flanquejat d'edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l'accés als diferents llocs d'un poble o una ciutat i la comunicació entre ells.
b.
m.
[
p. ext.
]
Conjunt que formen els habitants d'un carrer.
Tot el carrer sap el que va passar entre ells.
c.
carrer gran
Carrer major.
d.
carrer major
Carrer principal d'una població d'estructura urbana tradicional.
e.
de carrer
Ordinari.
f.
deixar al mig del carrer
Llevar tots els mitjans de vida a algú.
g.
eixir al carrer
Ser destinat a l'ús públic.
h.
fer carrer
Obrir pas.
i.
paréixer el carrer de mitja galta
No ser complet; inacabat.
j.
quedar-se al mig del carrer
Arruïnar-se.
k.
ser bo per a tirar al carrer
No ser bo per a res.
l.
tirar-se al carrer
Revoltar-se, participar en una revolta.
Els treballadors es van tirar al carrer per defendre els seus interessos.
m.
traure al carrer
Traure algú de casa.
2.
m. HIST.
Població que, havent obtingut el dret de carretatge, era considerada carrer d'una ciutat o una vila de jurisdicció reial.
3.
m. ESPORT
Cada una de les subdivisions de la pista o el camp de competició reservada per a l'acció individual de cada concursant.