carta
1.
a.
f.
Comunicació escrita adreçada a una persona absent.
Escriure una carta, enviar una carta. Carta d'agraïment, de condolença.
b.
carta al director
PERIOD.
Carta que s'envia a una publicació periòdica amb la finalitat de donar una opinió.
La secció de cartes al director ha tret una carta meua.
c.
carta apostòlica
REL.
Carta emanada del papa com a persona pública.
d.
carta oberta
Carta adreçada a un particular que es fa pública al mateix temps perquè la conega tot el món.
e.
carta pastoral
REL.
Escrit d'exhortació, consells, etc., que el bisbe adreça al seu clericat o als seus diocesans.
2.
f.
[
ant.
]
Full de paper.
3.
a.
f. DIPL.
Document, escriptura, contracte escrit, instrument.
b.
f. DIPL.
Document que acomplix un negoci jurídic on es registren certs títols o reconeixements, etc., i li dóna validesa.
Carta de crèdit. Carta de pagament. Carta de dotació.
c.
f. DIPL.
Diploma, acta solemne.
Carta de poblament. Carta de pariatge. Carta de franquesa.
d.
carta
de crèdit
ECON.
Document que autoritza el portador a cobrar fins a una quantitat determinada en la casa o establiment al qual s'adreça
.
e.
carta de gràcia
DRET
Pacte accessori del contracte de compravenda amb el qual el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda.
4.
f. POLÍT.
Declaració programàtica i fonamental de principis generals.
Carta constitucional. Carta de treball.
5.
a.
f. DRET
Document que acredita determinats drets o servix per a la identificació personal amb validesa oficial, certificat.
Carta d'identitat. Carta de treball. Carta de residència. Carta credencial. Carta d'elector.
b.
carta de treball
DRET
Permís de treball.
c.
carta d'identitat professional
DRET
Permís de treball.
d.
carta testimonial
REL.
Certificat pel qual consta que un candidat a la vida religiosa o als órdens posseïx les condicions canòniques.
e.
carta verda
ECON.
Certificat internacional d'assegurança d'automòbils que acredita l'existència d'una assegurança de responsabilitat civil vàlida per a qualsevol dels estats adherits a este règim per un conveni.
f.
donar carta blanca
Deixar a algú tota la llibertat per a obrar.
6.
a.
f. CARTOGR.
Mapa, especialment l'usat en la navegació marítima o aèria i en la representació del temps atmosfèric.
b.
carta nàutica
Mapa destinat a ser usat pels navegants.
c.
perdre la carta de navegar
Perdre el nord, desorientar-se.
7.
a.
f. JOCS
Cada un dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats que formen un conjunt d'elements dividits en quatre sèries o colls i que servixen per a jugar, per a practicar exercicis de manipulació i il·lusionisme o per a l'endevinació.
b.
anar-se'n d'una carta
Desfer-se'n sense tindre-hi obligació.
c.
carta obligada
Expressió que es referix a una situació sense alternativa.
d.
castell de cartes
Empresa, fortuna, etc., sense base ferma.
e.
ensenyar les cartes
Comportar-se lleialment.
f.
ensenyar les cartes
Revelar les pròpies intencions.
g.
estripar les cartes
Rendir-se, desistir.
h.
fer-s'ho a la carta més alta
Jugar-ho a l'atzar.
i.
jugar a cartes vistes
Obrar amb coneixement ple de totes les dades, els mòbils amagats, etc., d'un assumpte.
j.
jugar-se les cartes
Arriscar-ho tot.
k.
jugar-se l'última carta
Usar l'últim mitjà que queda per a obtindre alguna cosa.
l.
no saber a quina carta quedar-se
Estar indecís.
m.
no vore's cap carta
(o
cap carta bona
)
Tindre mal joc.
n.
posar-ho tot sobre una carta
Arriscar-ho tot d'un colp en una empresa.
o.
prendre les cartes
Intervindre en una conversació, començar a parlar.
p.
tirar les cartes
Fer prediccions basades en la combinació fortuïta de certes cartes.
8.
a.
Llista de plats i de begudes d'un restaurant amb les preus corresponents.
b.
a la carta
Triant de l'oferta d'un restaurant.
Hui dinarem a la carta.
9.
carta de colors
IND.
Catàleg ordenat de mostres de colors, compost per làmines en color llis, presentat sovint en degradacions, que s'utilitza per a mostrar el poder impressor d'un to concret dins d'una gamma més o menys àmplia de tons i matisos.
10.
carta municipal
(o
provincial
)
DRET
Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l'Estat als ajuntaments o les diputacions.