casa
1.
a.
f.
Edifici que servix d'habitació humana.
b.
casa adossada
ARQUIT.
Cada una de les cases de forma idèntica o similar unides per la paret dorsal.
c.
casa aparellada
Cada una de les dos cases de forma idèntica o similar unides per una paret mitgera.
d.
casa barata
Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona mitat del segle XIX en els països de gran desenrotllament industrial.
e.
casa bessona
Casa aparellada.
f.
casa cuina
Habitatge elemental construït en el fons d'un solar, compost generalment per una planta baixa i a vegades amb un sol pis.
g.
casa de camp
Casa situada fora d'un poblat
h.
casa de Déu
(o
del Senyor
)
Església.
i.
casa de pisos
(o
de veïns
)
Edifici urbà en el qual habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments.
j.
casa en filera
ARQUIT.
Cada una de les cases de forma idèntica o similar unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
k.
casa mortuòria
Casa en la qual ha mort recentment alguna persona i des d'on ix el seu soterrar.
l.
tindre casa franca
Tindre dret a habitar gratuïtament un habitatge o la part d'un habitatge.
2.
a.
f.
Edifici, especialment el destinat a un ús públic determinat.
Casa de correus. Casa de telèfons. Casa de telègrafs.
b.
casa de la vall
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar les reunions i a guardar l'arxiu.
c.
casa de les comèdies
[
ant.
]
Teatre.
d.
casa del comú
(o
Gran
, o
consistorial
, o
de la ciutat
, o
de la vila
, o
del poble
, o
del consell
, o
de l'ajuntament
)
Edifici on es reunix el consell municipal.
e.
casa forestal
Casa construïda dins del bosc que servix per a donar aixopluc als guardaboscs i a tindre el material necessari per a la conservació i la vigilància del bosc.
f.
com una casa
Molt gran o molt important.
Una veritat, un error, com una casa.
g.
la casa gran
L'ajuntament.
h.
mestre de cases
Constructor capacitat per a contractar o dur a terme la construcció d'edificis i altres obres.
3.
a.
f.
Edifici o part d'un edifici (pis, apartament, etc.) en què algú habita amb els seus.
Me'n vaig a casa. T'espere a casa.
b.
f.
Família, conjunt de gent que habita una mateixa casa o que està emparentada, especialment el conjunt de persones que hi viuen sotmesos a l'autoritat del cap de casa i amb un mateix patrimoni.
c.
f.
La família des del punt de vista genealògic, llinatge, dinastia.
És un xic de bona casa.
d.
f.
[
fig.
]
GENEAL.
Llinatge, família, dinastia, de caràcter nobiliari o senyorial.
Casa d'Àustria. Casa de Borbó.
e.
f.
Conjunt de funcionaris i empleats destinats al servici immediat d'un cap d'Estat o d'un alt personatge.
La casa militar del rei. La casa civil del príncep.
f.
f.
[
fig.
]
HIST.
Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor.
La casa ducal de Cardona.
g.
a casa
(
de
)
Estan a casa la tia.
h.
alçar la casa en l'aire
Trastornar-ho tot.
i.
alçar la casa en l'aire
Causar un daltabaix.
j.
anar de casa en casa buscant la brasa
Fer visites ociosament.
k.
anar vestit d'estar per casa
Anar vestit d'una manera senzilla.
l.
casa aloera
HIST.
En la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer.
m.
casa mare
Establiment principal d'un orde religiós.
n.
casa pairal
Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors del llinatge d'una persona.
o.
casa per casa
Una casa després de l'altra.
p.
casa professa
Casa de religiosos que viuen en comunitat.
q.
començar la casa per la teulada
(o
pel terrat
)
Començar una cosa al revés, voler prescindir del que és bàsic, del que és primer, en fer una cosa.
r.
d'estar per casa
Sense valor ni pretensions.
Un concert d'estar per casa.
s.
el millor de cada casa
La gent més abjecta.
t.
fer casa
Guanyar diners i estalviar-los.
u.
fer casa a part
Separar-se, els que viuen junts.
v.
fer casa santa
Quedar-s'ho tot.
w.
parar
(o
posar
)
casa
Instal·lar-hi els mobles, deixar-la en condicions de ser habitada.
x.
portar la casa damunt
Anar carregat amb una bona part del que es posseïx.
y.
pujar la casa dreta
Procedir correctament amb profit.
z.
ser com de casa
Ser com de la família.
aa.
ser l'hereu de la casa cremada
[
pop.
]
Ser el fill d'una casa arruïnada.
ab.
ser molt de casa
Trobar gust en el fet d'estar en casa, amb la família.
ac.
tindre casa oberta
Ser hospitalari.
ad.
tirar la casa per la finestra
Gastar molt en una festa, en una celebració.
ae.
vendre la casa i anar a lloguer
Liquidar una situació.
4.
a.
f.
Lloc que servix d'habitació, de recer, etc., als animals.
b.
f.
[
fig.
]
Closca dels caragols, de les tortugues, etc.
c.
casa d'abelles
Buc.
5.
a.
f.
Institució, empresa, establiment.
Casa de l'almoina. Casa de maternitat.
b.
casa bressol
Institució en la qual s'atenen els xiquets mentres les mares treballen.
c.
casa de banys
Establiment proveït de banys destinat al públic.
d.
casa de barrets
[
pop.
]
Prostíbul.
e.
casa de beneficència
Hospici.
f.
casa de bojos
Manicomi.
g.
casa de canvi
Establiment destinat a fer intercanvis de monedes.
h.
casa de caritat
Hospici.
i.
casa de comerç
Empresa dedicada al comerç.
j.
casa de correcció
Reformatori.
k.
casa de cultura
Institució municipal de cultura.
l.
casa de dones
Bordell.
m.
casa de família
Institució de caire benèfic en la qual s'intenta donar als internats un tracte similar al que tindrien si visqueren en família.
n.
casa de folls
[
ant.
]
Manicomi.
o.
casa de joc
Lloc on es juguen diners.
p.
casa de maturrangues
[
vulg.
]
Prostíbul.
q.
casa de misericòrdia
Hospici.
r.
casa de moneda
Seca.
s.
casa de prostitució
Prostíbul.
t.
casa de putes
Prostíbul.
u.
casa de salut
Institució sanitària d'internament.
v.
casa de socors
Institució d'assistència mèdica per a accidentats.
w.
casa de tolerància
Prostíbul.
x.
casa de xiquets expòsits
Borderia.
y.
casa de xiquets orfes
Orfenat.
z.
casa d'hostes
Casa on donen allotjament i menjar per un preu convingut.
aa.
casa d'innocents
[
ant.
]
Manicomi.
ab.
casa quarter
MIL.
Caserna.
6.
f.
Compartiment, cambra, casella.
Les seixanta-quatre cases d'un tauler d'escacs.
7.
casa celeste
ASTR.
Cada una de les dotze cases en què es considera dividit el cel.