castigar
1.
v. tr.
Imposar un castic (a algú) per a fer-li expiar una falta, punir.
Castigar els corruptors.
2.
v. tr.
Sancionar (una falta) amb un castic.
Castigar la cobdícia.
3.
a.
v. tr.
Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d'algú).
Castigaren molt el seu rival. El domador castigava molt les feres.
b.
castigar-se el cos
Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
4.
v. tr.
Netejar d'errors, d'incorreccions, de faltes, etc.
Cal castigar bé els escrits abans de publicar-los.
5.
v. tr.
Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la.
Llegir amb poca llum castiga la vista. Amb tantes compres hem castigat la butxaca.
6.
v. tr. AGR.
Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.