cementació
1.
a.
f. METAL·L.
Procés que consistix a modificar la composició i les propietats de la superfície d'un metall per difusió d'un element (dit
cement)
en ella.
b.
cementació electrolítica
METAL·L.
Cementació en què la peça a cementar fa d'ànode en un bany de carbonat alcalí.
2.
f. METAL·L.
Procés d'obtenció d'un metall per precipitació a partir d'una solució d'una de les seues sals, que és reduïda a metall per acció d'un altre metall químicament més actiu.
3.
f. METAL·L.
Qualitat d'una superfície cementada.
Bona, mala cementació.