{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
centumvir (Diccionari)
centumvir
m. HIST.
En l'antiga Roma, cada un dels membres d'un tribunal encarregat de jutjar els assumptes privats, sobretot els de l'herència.
centumvir (Traducció Valencià-Castellà)
centumvir
m.
centunviro.
Et pot interessar
adverbialització
alambicar
ase
barcelonisme
calpí
eixamar
entercar-se
finalismo
guineu
infal·lible
momia
ostentar
rasclador
recto-
rimbombante
serralada
sorangiáceas
torterol
ultrasur
unamunià