cervell
1.
m. ANAT.
Part de l'encèfal dels vertebrats situada en la zona anterior i superior del crani.
2.
a.
m.
[
fig.
]
El cervell considerat com la seu del pensament, la intel·ligència, el trellat, el juí.
b.
m.
[
fig.
]
Persona que du la iniciativa de les accions d'un grup, dirigent.
La policia no ha atrapat encara el cervell de la banda.
c.
beure's el cervell
Perdre el trellat.
d.
esprémer-se el cervell
Esforçar-se molt per trobar la solució d'alguna cosa.
e.
fer girar el cervell
Pertorbar.
f.
semar-se-li
(a algú)
el cervell
Perdre el coneixement, quedar-se fava.
g.
suc de cervell
[
pop.
]
Intel·ligència, esforç intel·lectual.
h.
tindre el cervell estret
Tindre poca capacitat mental.
i.
tindre el cervell girat
Estar trastocat.
j.
tindre un cervell de pardal
Tindre poc d'enteniment.
k.
tornar-se-li aigua el cervell
(a algú)
Debilitar-se-li la memòria i altres facultats, repapiejar.
3.
cervell electrònic
INFORM.
Ordinador.