ciència
1.
f.
Conjunt de coneixements, i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
2.
a.
f.
Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d'investigació o objecte d'estudi.
b.
ciència del sòl
Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i que inclou l'estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seues propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d'aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.
c.
ciències humanes
Expressió que designa aquelles disciplines l'objecte de les quals és l'estudi de l'home.
d.
ciències socials
Conjunt de disciplines l'objecte de les quals és l'estudi dels fenòmens socials des d'una perspectiva científica.
e.
gaia ciència
LIT.
Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, per part del grup de tolosans que el 1323 pretengué revifar la somorta poesia trobadoresca per mitjà de concursos literaris.
3.
ciències ocultes
ESOT.
Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la naturalesa científicament no comprovables.
4.
saber de ciència certa
Tindre ple coneixement d'alguna cosa.
5.
tindre la ciència infusa
Saber les coses per inspiració divina.
6.
tindre la ciència infusa
Saber les coses sense estudiar-les.