cima
1.
a.
f.
Punt més elevat d'una cosa.
La cima d'un tossal. La cima d'un edifici.
b.
f. abs.
Punt més elevat d'una muntanya.
Hem arribat a la cima.
c.
f.
[
fig.
]
Arribar algú a la cima de l'èxit.
d.
en la cima de
Damunt.
Deixa els llençols en la cima del llit.
2.
a.
f. BOT.
Cada un dels brots o tanys d'una planta que s'enlairen fins al cimall.
b.
f. BOT.
Cimall.
3.
a.
f. BOT.
Inflorescència definida en la qual l'eix principal té creixement limitat i termina en una flor, així com els eixos secundaris successius.
b.
cima escorpioide
BOT.
Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l'eix.
c.
cima helicoide
BOT.
Monocasi en què les branques successives arranquen alternativament d'un costat i de l'altre.
4.
f. PESCA
Part superior i més prima d'una canya llarga de pescar.