clamar
1.
a.
v. tr.
Demanar a crits (alguna cosa).
Va clamar ajuda als seus companys.
b.
v. tr.
[
fig.
]
La terra clama aigua. El teu problema clama una solució ràpida.
c.
v. tr.
Cridar, algú, (l'aviram o altres animals domèstics) perquè apareguen.
2.
a.
v. intr.
Llançar clams.
b.
clamar
(una acció)
a Déu
Ser d'una injustícia evident.
c.
clamar en el desert
Exclamar-se enmig de la indiferència.
3.
v. pron.
Fer, posar, un clam.