clarí
1.
m. MÚS.
Instrument de vent, de metall, de perforació cònica, sense claus ni pistons i de tub curt i caragolat una vegada o dos.
2.
m. MÚS.
Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, amb set forats.
3.
m.
i
f. MÚS.
Persona, especialment el soldat, que toca el clarí.