coixo -xa
1.
a.
adj.
i
m.
i
f. MED.
Es diu del subjecte amb deambulació irregular motivada per alteracions de l'aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
b.
anar
(o
caminar
)
coixo
Coixejar.
c.
conéixer els coixos asseguts
Endevinar les males intencions de la gent.
d.
fer el coixo
Simular coixesa.
e.
qui va amb un coixo al cap d'un any és coixo i mig
Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis.
f.
s'atrapa més prompte un mentider que un coixo
Es descobrix fàcilment la persona que per vici no diu la veritat.
2.
adj.
[
p. anal.
]
Dit d'un moble (o una taula, una cadira, etc.) que té un petge més curt que els altres.
3.
a.
adj.
Es diu de l'òrgan de locomoció esguerrat o malalt i que fa que es camine amb una irregularitat perceptible.
El gos té una pota coixa.
b.
adj.
[
p. anal.
]
La pota coixa d'un moble.
c.
a peu coixo
Amb un peu enlaire sense tocar terra.
d.
ser coixo
No tindre la mesura justa un raonament, un compte, una obra, ser incomplet.
e.
ser coixo de l'ala
No tindre trellat.
f.
ser coixo del front
Ser poc intel·ligent.