comanar
1.
a.
v. tr.
Encomanar 1.
b.
v. tr.
Saludar (un absent) enviant-li records, expressions d'afecte.
Comana'm l'Anna quan la veges. Ja em comanaràs els teus pares.
2.
v. tr. HIST.
Atorgar una comanda.
3.
v. pron.
Sotmetre's a la potestat o al domini d'un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per este a qui es comanava o bé per manament de príncep.