comminar (Diccionari)

comminar
1. v. tr. Amenaçar (algú) amb una pena.
2. v. tr. [ esp. ] DRET Ordenar, l'autoritat, (el compliment d'un manament) amb l'amenaça d'una pena determinada.

comminar (Traducció Valencià-Castellà)

comminar v. tr. conminar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb comminar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
comminar






Participi
comminat
comminada
comminats
comminades



Gerundi
comminant






INDICATIU
Present
(jo) commine
(tu) commines
(ell/ella/vosté) commina
(nosaltres) comminem
(vosaltres) commineu
(ells/elles/vostés) comminen

Perfet
(jo) he comminat
(tu) has comminat
(ell/ella/vosté) ha comminat
(nosaltres) hem comminat
(vosaltres) heu comminat
(ells/elles/vostés) han comminat

Passat simple
(jo) comminí
(tu) comminares
(ell/ella/vosté) comminà
(nosaltres) comminàrem
(vosaltres) comminàreu
(ells/elles/vostés) comminaren

Passat perifràstic
(jo) vaig comminar
(tu) vas (o vares) comminar
(ell/ella/vosté) va comminar
(nosaltres) vam (o vàrem) comminar
(vosaltres) vau (o vàreu) comminar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) comminar

Imperfet
(jo) comminava
(tu) comminaves
(ell/ella/vosté) comminava
(nosaltres) comminàvem
(vosaltres) comminàveu
(ells/elles/vostés) comminaven

Plusquamperfet
(jo) havia comminat
(tu) havies comminat
(ell/ella/vosté) havia comminat
(nosaltres) havíem comminat
(vosaltres) havíeu comminat
(ells/elles/vostés) havien comminat

Passat anterior
(jo) haguí comminat
(tu) hagueres comminat
(ell/ella/vosté) hagué comminat
(nosaltres) haguérem comminat
(vosaltres) haguéreu comminat
(ells/elles/vostés) hagueren comminat

Futur
(jo) comminaré
(tu) comminaràs
(ell/ella/vosté) comminarà
(nosaltres) comminarem
(vosaltres) comminareu
(ells/elles/vostés) comminaran

Futur perfet
(jo) hauré comminat
(tu) hauràs comminat
(ell/ella/vosté) haurà comminat
(nosaltres) haurem comminat
(vosaltres) haureu comminat
(ells/elles/vostés) hauran comminat

Condicional
(jo) comminaria
(tu) comminaries
(ell/ella/vosté) comminaria
(nosaltres) comminaríem
(vosaltres) comminaríeu
(ells/elles/vostés) comminarien

Condicional perfet
(jo) hauria comminat
(tu) hauries comminat
(ell/ella/vosté) hauria comminat
(nosaltres) hauríem comminat
(vosaltres) hauríeu comminat
(ells/elles/vostés) haurien comminat

SUBJUNTIU
Present
(jo) commine
(tu) commines
(ell/ella/vosté) commine
(nosaltres) comminem
(vosaltres) commineu
(ells/elles/vostés) comminen

Perfet
(jo) haja comminat
(tu) hages comminat
(ell/ella/vosté) haja comminat
(nosaltres) hàgem comminat
(vosaltres) hàgeu comminat
(ells/elles/vostés) hagen comminat

Imperfet
(jo) comminara
(tu) comminares
(ell/ella/vosté) comminara
(nosaltres) comminàrem
(vosaltres) comminàreu
(ells/elles/vostés) comminaren

Plusquamperfet
(jo) haguera comminat
(tu) hagueres comminat
(ell/ella/vosté) haguera comminat
(nosaltres) haguérem comminat
(vosaltres) haguéreu comminat
(ells/elles/vostés) hagueren comminat

IMPERATIU
Present

commina (tu)
commine (ell/ella/vosté)
comminem (nosaltres)
commineu (vosaltres)
comminen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar