companyia
1.
a.
f.
Presència d'una persona al costat d'una altra perquè aquella no estiga sola.
Anar en companyia d'algú. M'agrada la seua companyia.
b.
dama
(o
senyoreta
)
de companyia
Dona que té el càrrec d'acompanyar habitualment una persona.
c.
fer companyia
Acompanyar algú amb la seua presència.
La televisió li fa companyia.
d.
fer companyia
Tindre alguna persona la mateixa opinió que una altra, prestar-li suport.
Sobre este tema no et puc fer companyia.
2.
a.
f.
Persona o persones que acompanyen algú.
b.
ser la companyia
Ser, alguna cosa, una part important de la vida d'algú.
Els llibres són la seua companyia.
3.
a.
f.
Reunió de persones reunides institucionalment per a un mateix fi.
b.
f.
[
ant.
]
Conjunt de servidors d'una casa o una família.
c.
f.
[
ant.
]
MAR.
Conjunt de tripulants d'una nau o d'una armada.
4.
a.
f.
[
esp.
]
ECON.
Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat.
b.
companyia aèria
(o
d'aviació
)
Empresa amb avions de transport.
c.
companyia mercantil
Associació de dos, tres o més persones per a efectuar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o les dos coses alhora.
5.
a.
f.
[
esp.
]
Reunió de gent armada.
b.
f.
[
ant.
i
esp.
]
Conjunt de gent d'armes al servici d'un senyor feudal, mainada.
c.
f.
[
esp.
]
HIST./MIL.
Des de l'edat mitjana, conjunt d'hòmens armats, mercenaris, a peu o a cavall, comandats per un capità, i reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals.
d.
f.
[
esp.
]
HIST./MIL.
Del segle XIII al XVII, unitat de les milícies urbanes o rurals.
6.
f. REL.
Agrupació religiosa.
7.
f. ECON.
Membres d'una companyia no anomenats en el títol de la raó social.
Julià, Colomer i companyia.
8.
f. TEATRE
Grup d'artistes i de tècnics teatrals units per a la representació continuada d'espectacles.