competència
1.
f.
Dret de decidir, siga en virtut d'una autoritat legal, siga en virtut d'un reconegut coneixement de la matèria.
La competència d'un ajuntament. Això és de la competència del jutge.
2.
f.
Aptitud, fet d'entendre profundament d'una matèria.
Té una gran competència en matèria lingüística.
3.
a.
f.
Rivalitat d'interessos entre persones que perseguixen el mateix objecte.
b.
f.
[
esp.
]
ECON.
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
c.
competència deslleial
ECON.
Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments contraris a les normes de correcció i bons costums en matèria comercial.
4.
f.
Esforç per a aconseguir allò a què un altre també aspira.
El candidat ha trobat la competència d'un altre aspirant.
5.
a.
f. DRET
Capacitat legal.
b.
f. DRET
Conjunt de funcions atribuïdes per llei a una autoritat o a un organisme públic.
6.
a.
f. DRET
Conjunt d'assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exercixen jurisdicció.
b.
f. DRET
Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d'administrar justícia en un cas concret.
7.
f. ECOL.
Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió dels seus recursos alimentaris, d'espai, de llum, etc.
8.
f. GRAM.
En gramàtica generativa, coneixement que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seues possibilitats de generar frases d'acord amb les regles sintàctiques.